domingo, 18 de enero de 2009

reflexions de principis d'any

Sempre he pensat que per ocupar un càrrec de responsabilitat calia un perfil de persona emocionalment equilibrada, amb capacitat per entendre els fets i d'una certa capacitat de reflexió i prudència a l'hora de prendre decisions. Doncs bé, sembla que tots aquests requisits han estat obviats en el president Bush. Aquest home, que ara per fi acaba el seu mandat i s'en torna als seus negocis, ha demostrat una alta capacitat de iresponsabilitat, ineficàcia, poca prudència, i una manera de pensar emocionalment alterada.
El president sortint dels EEUU ha demostrat que el poder en mans d'una persona com ell, pot ser una eina perillosa per a la humanitat sencera.
Ens ha portat a dues guerres amb milers de morts -molts d'ells nens i dones-, ens ha portat fins a una crisi econòmica sense precedents i ens ha conduit cap un món menys segur.
Encara no puc entendre com ell fa un discurs de final de mandat on es mostra orgullós pel que ha fet i diu que deixa un món més segur. Quina barra!
No he estat mai anti americà. De fet només he fet un viatge a EEUU i vaig disfrutar amb una cultura diferent a la nostra, però que té moltes coses que cal admirar. Una altra cosa són els seus dirigents.
Ara sembla que comença una altra època, amb el nou president Obama. De veritat desitjo que l'expectativa que ha generat no acabi amb un desencís majúscul. Crec que un fracàs d'aquest nou president no aportaria més que frustració per un sistema, el democràtic, ja prou tocat amb tot el què ha passat aquests darrers anys (corrupció, crisi econòmica, contaminació, fraus, etc...).
Estem en un món canviant. Els canvis passen a una velocitat que fa difícil que els poguem entendre..., i quan ho fem, ja tornen a canviar!
El futur no està en resoldre els conflictes a cop de coets, matant persones i pensant-se que la força bruta ho pot tot. Cada persona morta per culpa d'una bala o d'un coet, genera una persona amb desig de venjança, una persona que vol cobrar-se la seva justícia com sigui. Aquest no és el camí.
Comencem un any amb espectatives prou complexes. Tenim una crisi que encara no ha tocat fons i prou feines tindrem moltes persones per poder tirar endavant, com perque, a sobre, hi hagi dirigents polítics que només es pensin que amb guerres podrem anar millor (de fet no els falta raó, les empreses d'armament, deuen estar molt contentes amb presidents com en Bush!!).
Bé, iniciem un nou any, i amb ell, una nova il·lusió per fer realitat un petit somni -no voldria ser gaire agosarat-, que no és altra cosa que poder viure amb dignitat, treballant i amb salut suficient per poder continuar gaudint dels petits plaers de la vida, com la família, els fills, els amics..., i ara sembla que el Barça!!!
Apa, hem de seu positius i tot i que "probablement no sabem si Déu existeix o no", el que és segur és que la raó humana, si vol, pot ser més intel·ligent que els que només volen fer-nos la vida més difícil.
Que tingueu pau i salut.