avançar vers un món just

A vegades hi ha notícies que et deixen glaçat, tot i que tendeixo a la relativització d'aqests temes. Em refereixo al fet que els terroristes islàmics puguin tornar a atemptar. Això no pot ser!!!! Amb quina ligitimitat moral o religiosa es pensen que poden justificar el matar a persones innocents? Al Quaeda, i en tot cas els seus dirigents, utilitzen la religió com a justificant del terror. El fonamentalisme s'alimenta de la ignorància..., i els ignorants troben en els seus preceptes la seguretat que no els donen els seus maldestres governants. Però tots vivim sota l'espasa de Damocles de nous atemptas.

No cal dir que, des de la racionalitat, aquest grup terrorista ha sabut trobar una estratègia que li ha donat -li dóna de fet-, uns resultats immillorables: milions d'adictes disposats a lliurar la seva vida a canvi d'una "vida millor en el paradís", justament allò que mai tindran en aquesta vida.

Però el terror no pot donar resposta a les veritables desigualtats econòmiques i socials que pateixen milions de persones.

Les grans desigualtats només es poden vèncer amb justicia social, amb redistribució equitativa de la riques i amb justicia política. Erradicar tantes i tantes desigualtats, avui per avui, només seria possible amb un compromís a escala mundial per acabar amb la pobresa i la fam.

No es tracta de posar de manifest, una vegada més, un ideal, sinó de reflexionar sobre com som els propis païssos desarrollats els que creem els nostres propis "monstres": Bin Laden és el resultat de la nostra hipocresia i cinisme: s'ha educat a Europa i els Estats Units. Ha fet negocis amb persones importants, com la família Bush, i ha après les estratègies de la CIA per crear terror. És a dir, hem creat el monstre i, un cop n'ha après, se'ns ha escapat !!!

Avui per avui, només podem pensar en seguir lluitant per la superació dels desequilibris mundials a partir de persones amb voluntat ferma i organismes no oficials. Un trist bagatge per aconseguir reixir.

Però no podem defallir. El terror nomès es pot vèncer amb cultura, dignitat i amb redistribució de la riquesa entre tots.

Paraules boniques, però al darrera hi ha una tasca que és cosa de tots.

Un nou curs escolar s'ha iniciat i, amb ell, torna a implantar-se la rutina diària a les famílies, però també als llocs de treball. Sembla com si tot es tornès a posar al seu lloc, amb la indiscutible seguretat que donen els horaris, el què hem de fer -tant nosaltres, com els altres, especialment els fills-, i com hem de compaginar treball, família i oci. La normalitat comporta seguretat i control.



Però amb l'inici del curs escolar, també torna l'inici del curs polític. Ah, però aquest no ens dóna, avui per avui, gaire "seguretat" en diversos temes.



Per posar un exemple, el finançament de la Generalitat, a partir del que es va acordar amb l'aprovació de l'Estatut (el de CiU i el PSOE, recordem-ho), ja fa més d'un any. Pel que escolto, llegeixo i m'informo..., el més calent està a l'aigüera. No hi ha, a hores d'ara, un acord..., tot i que cal pensar i creure que, finalment, aquest arribarà.



Però el tema no és quants diners ens "donaran" els de Madrid..., no el tema, és el de la dependència que continuarem tenint de Madrid. Mentre no canvi la forma, el contingut sempre serà el mateix: negociar una certa quantitat. I prou. No hi ha res més.



I la meva reflexió, aleshores, és ben òbvia: de què es va alegrar Artur Mas amb l'acord amb Rodríguez Zapatero? Tanta alegria i dir que gràcies a ell es va tancar un nou estatur..., però en el tema més important, el finançament, només hem canviat l'import, però no el procediment: hemde continuar negociant amb el govern espanyol. I aquesta és la meva queixa. Mentre a Euskadi, s'ho miren enriulats aquest tema, perque ells cobren els impostos i són ells qui decideixen quina quantitat aporten a l'estat, nosaltres hem d'esperar la benevolència política o l'afinitat política, per saber que ens "oferiran", perque, finalment, no hem d'oblidar que l'Estatut de Catalunya, no és més que una llei espanyola, aprovada per les Corts espanyoles i tutoritzada pel Tribunal Constitucional, que Déu vulgui que no el trobi "anti constitucional"!!!!



En fi, com deia més amunt, caldrà veure els propers mesos com es desenvolupa aquest tema, tot i que penso que al final, acabarem tots descontents, uns perque rebran menys del què esperaven i altres perque hauran de donar més del què ells voldrien. I encara caldrà veure la campanya -que no hi pot mancar-, del PP contra aquest acord, cercant més confrontació entre Espanya i Catalunya, només en recerca del vot espanyolista.



Mentre, els ciutadans veurem com serveis tant importants i bàsics, com l'educació dels nostres fills, la sanitat pública, els serveis a les persones grans, les infrastructures, etc..., presenten dèficits important, tant en persones assignades, com en elements materials, com en possibilitats de desenvolupament.



I mentre a la "pobra" Extremadura, el govern autonòmic pot pagar els llibres escolars a les famílies, jo m'he hagut de gastar més de 700 € per comprar els llibres dels meus fills. Quin cinisme que tenen alguns governants extremenys!!!



En fi, com deia algun conegut molt de missa, "que Déu hi faci més que nosaltres!!!"