miércoles, 22 de octubre de 2008

pressuposts municipals

Estem en ple moment d'elaboració i aprovació dels pressupostos municipals dels municipis catalans. He procurat parlar amb regidors i alcaldes de diferents pobles, viles i ciutats. Tots coincideixen: els pressupostos del 2009 seran més austers, amb retallades, amb menys inversió..., ja que no hi haurà els mateixos ingressos que els darrers anys (ningú ho diu, però tothom ho sap: la construcció generava ingressos molt substanciosos i ara aquests han desaparegut). Això traduit a un llenguatge planer, significa:
1. Que aquests darrers anys hem tingut una bonança econòmica municipal que ha permès fer més accions de les previstes, però ara aquests recursos queden limitats als ingressos previstos i cal ajustar la despesa a aquests.
2. En cap cas, aquest ajustament, hauria de significar disminució de la despesa social (serveis socials, educació, seguretat, cultura, esports, cooperació...). Si cal fer ajustaments, caldrà fer-ho en altres partides (sobretot en aquelles que no són competència directa dels ajuntaments).
3. El fet de dependre d'uns ingressos "volàtils", indica, una vegada més, que el finançament municipal s'ha de resoldre. No pot ser que l'administració més propera als ciutadans sigui la que tingui menys recursos. L'estat s'ha "d'aprimar" en benefici dels municipis.
4. Caldrà repensar polítiques d'imatge dels municipis (despeses en comunicació, en imatge corporativa, en festes i celebracions, etc...), de tal manera que es prioritzin els serveis a les persones i la gestió dels temes municipals (seguretat, neteja, recollida d'escombraries, subministrament d'aigua, etc...).
5. Serà del tot imprescindible prioritzar les inversions: jo proposo que es realitzin les inversions necessàries i es deixin de banda les de "lluiment" que no són imprescindibles o poden esperar temps millors.
A totes aquestes reflexions, cal afegir-hi que el finançament català -que podria ajudar a suportar millor aquesta situació als municipis catalans-, no acaba d'arribar i que les perspectives que s'apunten no són optimistes. Davant d'això, cal anar pensant en què farem quant, desprès de tants mesos de negociació, el resultat del finançament no sigui l'esperat (perque no ho serà). Callarem? deixarem passar el tema i fins a la propera? farem quatre escarafalls i desprès aqui no ha passat res? serem una vegada més masells i aguantarem el menyspreu espanyol?
Tinc la impressió que estem a l'inici d'un tunel llarg, fosc i sense cap sortida a la vista.
Hem de passar d'una societat perplexa..., a una comunitat orgullosa, i sortir al carrer i lluitar per recuperar la nostra dignitat nacional. Prou humiliacions! si ens creiem que som una nació i volem ser-ho, hem de lluitar pels nostres drets. Ningú ho farà per nosaltres.

No hay comentarios: