pressuposts municipals

Estem en ple moment d'elaboració i aprovació dels pressupostos municipals dels municipis catalans. He procurat parlar amb regidors i alcaldes de diferents pobles, viles i ciutats. Tots coincideixen: els pressupostos del 2009 seran més austers, amb retallades, amb menys inversió..., ja que no hi haurà els mateixos ingressos que els darrers anys (ningú ho diu, però tothom ho sap: la construcció generava ingressos molt substanciosos i ara aquests han desaparegut). Això traduit a un llenguatge planer, significa:

1. Que aquests darrers anys hem tingut una bonança econòmica municipal que ha permès fer més accions de les previstes, però ara aquests recursos queden limitats als ingressos previstos i cal ajustar la despesa a aquests.

2. En cap cas, aquest ajustament, hauria de significar disminució de la despesa social (serveis socials, educació, seguretat, cultura, esports, cooperació...). Si cal fer ajustaments, caldrà fer-ho en altres partides (sobretot en aquelles que no són competència directa dels ajuntaments).

3. El fet de dependre d'uns ingressos "volàtils", indica, una vegada més, que el finançament municipal s'ha de resoldre. No pot ser que l'administració més propera als ciutadans sigui la que tingui menys recursos. L'estat s'ha "d'aprimar" en benefici dels municipis.

4. Caldrà repensar polítiques d'imatge dels municipis (despeses en comunicació, en imatge corporativa, en festes i celebracions, etc...), de tal manera que es prioritzin els serveis a les persones i la gestió dels temes municipals (seguretat, neteja, recollida d'escombraries, subministrament d'aigua, etc...).

5. Serà del tot imprescindible prioritzar les inversions: jo proposo que es realitzin les inversions necessàries i es deixin de banda les de "lluiment" que no són imprescindibles o poden esperar temps millors.

A totes aquestes reflexions, cal afegir-hi que el finançament català -que podria ajudar a suportar millor aquesta situació als municipis catalans-, no acaba d'arribar i que les perspectives que s'apunten no són optimistes. Davant d'això, cal anar pensant en què farem quant, desprès de tants mesos de negociació, el resultat del finançament no sigui l'esperat (perque no ho serà). Callarem? deixarem passar el tema i fins a la propera? farem quatre escarafalls i desprès aqui no ha passat res? serem una vegada més masells i aguantarem el menyspreu espanyol?

Tinc la impressió que estem a l'inici d'un tunel llarg, fosc i sense cap sortida a la vista.

Hem de passar d'una societat perplexa..., a una comunitat orgullosa, i sortir al carrer i lluitar per recuperar la nostra dignitat nacional. Prou humiliacions! si ens creiem que som una nació i volem ser-ho, hem de lluitar pels nostres drets. Ningú ho farà per nosaltres.

la diada nacional del 2008

Ha passat una nova diada..., sense pena ni glòria!!! Des del meu punt de vista, a Calella, la diada va ser celebrada amb poc entusiasme polític. Els discursos varen ser molt "lights", en el sentit de ser poc reivindicatius.

Sota el meu punt de vista, la valoració que en faig és la següent:

PP: no van assistir -com ja és habitual-, als actes. Almenys els de Calella no són tant cínics com els seus homòlegs a nivell de Catalunya. Com poden anar al monument de Rafael Casanovas els que voldrien veure Catalunya esmicolada culturalment i lingüística? A Calella no fan el paripé i això és d'agrair.

PSC: discurs molt moderat. En la línia del PSC de Catalunya. Ells no creuen en la independència i tampoc són nacionalistes..., però almenys no ho pretenen semblar. El discurs de l'alcalde va tenir un to -al meu gust-, massa conciliador i poc, molt poc reivindicatiu. En la linia habitual de moderació de Josep M. Juhé. No va sorprendre a ningú.

CiU: un to desmesurat (cridaner, vaig escoltar d'un veí),i un discurs amb unes exigències que no em varen semblar consequents de qui ha estat 23 anys al poder a la Generalitat i no ha fet res del que ara prediquen. La representant de Calella semblava actuar més de cara als seus fidels que no pas engranar un discurs creïble. Una llàstima, ja que penso que ens cal una CiU amb més to nacional i menys preocupada per recuperar el poder.

ERC: Un discurs excesivament moderat, sense trampera reivindicativa, sense exigir res concret i sense una defensa clara de la identitat nacional de Catalunya. L'Oscar Ojer, el president de la secció local d'ERC, no va saber trobar el llenguatge reivindacatiu que s'esperaria d'un partit independentista. Potser va pensar que era millor pecar de prudent?? La gent espera una ERC que defensi la nostra identitat i els nostres drets nacionals..., i cal fer-ho, sense por a res.

Evidentment, aquesta és la meva opinió personal. Jo sempre he cregut que la diada no és un dia per celebrar gaires coses, que es poden celebrar evidentment -el retorn a la democràcia, l'increment de benestar, la millora en els drets del nostre poble, etc...-, sinó que és una ocasió idònia per homenetjar els qui varen lliurar la seva vida per la defensa de la llibertat de Catalunya i per reivindicar el respecte a la nostra cultura i a la nostra llengua, cada dia més atacades per les ordes incontinents del PP espanyol més salvatge (políticament parlant).

No vaig gaudir amb els discursos..., tot i que l'acte va estar presidit per la correcció i el respecte a les diferents ideologies i parlaments. Com ha de ser en un estat democràtic. En aquest sentit, la diada a Calella es mereix la meva més sincera felicitació als seus organitzadors i a totes les persones que hi varen participar.

Tant de bo, l'any vinent, tots entenguin que renunciar a la radicalitat democràtica en defensa dels nostres drets nacionals i llibertat com a poble, no ens fa cap favor..., i menys encara en uns temps en que l'anticatalanisme viu els seus millors moments!!!

Fins l'any vinent..., visca Catalunya!!!