viernes, 12 de septiembre de 2008

la diada nacional del 2008

Ha passat una nova diada..., sense pena ni glòria!!! Des del meu punt de vista, a Calella, la diada va ser celebrada amb poc entusiasme polític. Els discursos varen ser molt "lights", en el sentit de ser poc reivindicatius.


Sota el meu punt de vista, la valoració que en faig és la següent:


PP: no van assistir -com ja és habitual-, als actes. Almenys els de Calella no són tant cínics com els seus homòlegs a nivell de Catalunya. Com poden anar al monument de Rafael Casanovas els que voldrien veure Catalunya esmicolada culturalment i lingüística? A Calella no fan el paripé i això és d'agrair.


PSC: discurs molt moderat. En la línia del PSC de Catalunya. Ells no creuen en la independència i tampoc són nacionalistes..., però almenys no ho pretenen semblar. El discurs de l'alcalde va tenir un to -al meu gust-, massa conciliador i poc, molt poc reivindicatiu. En la linia habitual de moderació de Josep M. Juhé. No va sorprendre a ningú.


CiU: un to desmesurat (cridaner, vaig escoltar d'un veí),i un discurs amb unes exigències que no em varen semblar consequents de qui ha estat 23 anys al poder a la Generalitat i no ha fet res del que ara prediquen. La representant de Calella semblava actuar més de cara als seus fidels que no pas engranar un discurs creïble. Una llàstima, ja que penso que ens cal una CiU amb més to nacional i menys preocupada per recuperar el poder.


ERC: Un discurs excesivament moderat, sense trampera reivindicativa, sense exigir res concret i sense una defensa clara de la identitat nacional de Catalunya. L'Oscar Ojer, el president de la secció local d'ERC, no va saber trobar el llenguatge reivindacatiu que s'esperaria d'un partit independentista. Potser va pensar que era millor pecar de prudent?? La gent espera una ERC que defensi la nostra identitat i els nostres drets nacionals..., i cal fer-ho, sense por a res.


Evidentment, aquesta és la meva opinió personal. Jo sempre he cregut que la diada no és un dia per celebrar gaires coses, que es poden celebrar evidentment -el retorn a la democràcia, l'increment de benestar, la millora en els drets del nostre poble, etc...-, sinó que és una ocasió idònia per homenetjar els qui varen lliurar la seva vida per la defensa de la llibertat de Catalunya i per reivindicar el respecte a la nostra cultura i a la nostra llengua, cada dia més atacades per les ordes incontinents del PP espanyol més salvatge (políticament parlant).


No vaig gaudir amb els discursos..., tot i que l'acte va estar presidit per la correcció i el respecte a les diferents ideologies i parlaments. Com ha de ser en un estat democràtic. En aquest sentit, la diada a Calella es mereix la meva més sincera felicitació als seus organitzadors i a totes les persones que hi varen participar.
Tant de bo, l'any vinent, tots entenguin que renunciar a la radicalitat democràtica en defensa dels nostres drets nacionals i llibertat com a poble, no ens fa cap favor..., i menys encara en uns temps en que l'anticatalanisme viu els seus millors moments!!!


Fins l'any vinent..., visca Catalunya!!!

No hay comentarios: