Avui he pogut constatar com hi ha temes que són sensibles..., fins el punt d'esdevenir temes d'estat. La notícia és el fet que el jutge Garzón, ha demanat llistats a l'església i a altres entitats, de desapareguts durant i desprès de la guerra civil. Es tracta de la judialització del tema de la memòria històrica. Estem a l'inici i ja veurem com es desenvolupa tot plegat i quines conseqüències té. En bona part, dependrà dels mitjans de comunicació, com no i, d'una altra, de les pressions que faran aquells que no hi estan d'acord en que es remogui aquest tema, especialment els ultradretans i els post-franquistes, que n'hi ha (molts, masses).
Sigui com sigui, però, és un pas més cap a llum d'un dels temes no resolts de la història espanyola. Al final de la guerra civil, i durant tots els anys que va durar la dictadura de Franco -especialment els anys 40-, moltes persones del "bando" republicà varen ser depurats, és a dir, assassinats, deportats, empresonats, humiliats..., i altres adjectius que no m'atreveixo a dir. Va ser un autèntic genocidi humà!!
El tema doncs, pren una volada que pot aportar més llum a un tema no tancat. La meva reflexió va en la direcció de pensar que si tot plegat no serveix per dir, de manera clara i transparent, qui en varen ser els culpables i de demanar responsabilitats civils i penals..., mai es podrà tancar del tot. Jo personalment, no puc acceptar la "teoria del perdó" o el de "passar pàgina"..., perque per als morts no hi ha perdó i el llibre continua, amb aquest capítol, obert. Es mereixen justícia!
No pot ser de rebut -mai-, deixar impunes als assassins. No ho pot ser per record de les víctimes, per totes les persones que varen patir la derrota, per totes les famílies destrosades per una revenja cruel i inhumana, per un genocidi encobert sota ideals de llibertat. De quina llibertat parlaven els "vencedors"? de la dels guanyadors assadegats d'odi i amb la voluntat de humiliar i fer desaparèixer els vençuts? No, allò no es pot acceptar sota la tutela de la llibertat. La "España grande y libre" es va construir sobre milers de cadàvers de persones que no varen poder defensar-se ni res de semblant. Una "España" que es va construir sobre les llibertats anorreades de famílies..., el pecat de las quals va ser defensar la legalitat democràtica que era i representava el govern republicà.
I a Catalunya, aquesta sed de venjança encara va ser més cruel..., pel fet de ser catalans!
Si aquest nou pas serveix per aportar llum i justícia, benvigut sigui..., però sempre i quant serveixi per senyalar els culpables -els de llavors i els que encara avui justifiquen aquelles atroçitats-, i per tal de tancar un episodi de la història que tant de bo mai s'haguès produit.
Els morts i les víctimes de l'horror franquista es mereixen recuperar la dignitat que mai haurien d'haver perdut.
Sempre he pensat -i defensat- que qui perd els orígens per la llibertat, però sobretot que qui nega la història o la canvia, nega el futur. I jo vull un futur per als meus fills i per a totes les persones que varen patir un passat d'horror.
La memòria històrica no és una forma de revenja, sinó acte de justícia..., a qui tenen dret totes les generacions d'espanyols, de gallecs, de bascos, de catalans..., els del passat, els del present i els del futur.
Tant de bo, algun dia poguem tancar el capítol d'aquesta part de la nostra història!
No hay comentarios:
Publicar un comentario