Recentment, he tingut la oportunitat de poder explicar a un públic format per regidors de turisme i de promoció econòmica, què és el turisme "d'identitat", amb la idea de iniciar processos de creació de productes amb base identitària. El cert és que hi havia gent a favor i altres que es mostraven més escèptics, ja que no veien que aquest producte pogués resultar prou atractiu per fer incrementar el nombre de visitants-turistes al municipi.
Per tant, bona part de la meva intervenció va anar destinada a explicar perquè creia -crec- que aquest turisme té bona sortida.
En aquest escrit, reproduiré els principals arguments, com a mètode de reflexió per si alguna persona hi pot veure algun element més o hi pot trobar alguna idea que li serveixi.
1. El turisme amb base identitària, neix de la mateixa història del territori o del municipi.
2. És un producte amb forta càrrega emocional, que permet la implicació del col·lectiu.
3. És un producte singular, donat que parteix d'un recurs que només es dóna en aquell lloc.
4. Permet generar productes de qualitat, que comporta un perfil de visitant-turista interessant en aquest tipus de producte.
5. És un producte que pot derivar en diverses activitats i accions: culturals, esportives, d'oci, etc...,
6. Permet un turisme sostenible sobre el territori (tot i que hi ha productes amb base identitària que són tant multitudinaris que posen en dubte aquest principi. Exemple: la Patum de Berga).
7. Implicació del mateix visitant envers el producte, que pot generar fidelització.
8. Imatge de destinació "singular" i diferènciada d'altres, tot i que pugui compartir determinats elements (com per exemple, una platja ), amb altres destinacions.
9. Comercialització d'un producte únic.
10. Generar valor afegit a la destinació turística.
Deu arguments, criteris o aportacions per la generació de productes de turisme amb base identitària. Tots ells es poden matitzar, criticar o generar simpàties i, fins i tot, adhesions. El que resulta important, és pensar que es pot generar nous productes a partir del nostre llegat històric, a partir de les nostres costums, a partir del nostre patrimoni o a partir de llegats de personatges singulars, d'alt valor històric. No cal inventar. El que es necessita és conèixer qui som, quina és la nostra història, com és el nostre territori..., i a partir d'aquí treballar-ho per convertir un recurs turístic en un producte turístic. I posteriorment, trobar la comercialització adequada per donar-lo a conèixer i fer-lo atractiu als ulls dels potencials visitants.
A més a més, aquest tipus de turisme pot esdevenir principal -només hi ha aquest tipus de turisme-, o complementari a altres tipologies que es poden considerar principals.
A la pregunta que algú es pot fer, de si és vàlid per una destinació madura (com és el cas de Calella, Lloret o Salou), la meva resposta és afirmativa. Evidentment. El turisme d'identitat pot complementar una destinació de "sol i platja", igual com una destinació de turisme de muntanya. El que compte és saber trobar el fet identitari -que serà el recurs- i convertir-lo en producte.
Certament, aquest procès demana recursos econòmics al principi, però amb una visió de futur i considerant aquestes despeses com a "inversió", aquesta es pot recuperar en els anys següents.
En fi, una proposta que defenso amb intensitat i amb passió, si cal, ja que penso que hem d'innovar en el sector turístic. I fer-ho a partir d'elements que aporten identitat i singularitat, tenen un potencial molt interessant.
Ara cal que els actors turístics ho vegin d'aquesta manera!
No hay comentarios:
Publicar un comentario